KOK KOMISSIÓ ORGANITZADORA DE KONCERTS | ELS HOSTALETS DE BALENYÀ
separador
separador separador separador



1999 (o cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando a la luna)
A woman a man walked by
Boys Damm - Live in Tona
Chávez Ravine
DePedro
Despullat
Dirty "Deluxe edition"
Figaro, Figaro
Manifiesto desastre
Nothing Gold Can Stay
Pearl Jam - Palau Sant Jordi
Picaresque
Sometimes I Wish We Were An Eagle
Sur o no sur
The Moulettes
 

The relief sessions
Joana Serrat | 2011

Fa ben pocs dies vaig descobrir com per casualitat el nou disc de la Joana Serrat i l’efecte va ser estremidor: vaig caure subjugat per la veu i la musicalitat d’aquesta obra d’art que és The relief sessions. Escric, doncs, aquestes quatre ratlles des l’admiració per la cantant i commogut pel profund lirisme del seu disc. Permetré que el meu discurs sorgeixi des del que sento, tot posant-hi els adjectius que m’aflorin des de la meva més pregona sensibilitat. Com que sóc conscient que tota la informació sobre el disc o l’autora ja es pot trobar al seu web, i que les cròniques periodístiques més objectives estan disponibles a una cerca de Google, no pretenc sinó donar fe de l’efecte que una música tan ben feta pot obrar en l’oient.

D’entrada vull dir que l’efecte general del disc és d’un meravellós i exquisit to d’intimisme ben trobat. Les peces que composen el treball ens conviden a l’introspecció des d’una malenconia refinada que no embafa ni fa vergonya aliena. Aquest lirisme es desplega mitjançant la fantàstica veu de la Joana Serrat que s’acompanya bàsicament d’unes guitarres que s’harmonitzen amb una percussió exquisida i uns baixos rítmics que completen un conjunt de cadències harmonioses i agradables que no cauen ni en melodies ensucrades ni en efectes repetitius. Els efectes de producció també apareixen en diverses peces, així com els espais per lluïment del violoncel i la guitarra elèctrica. Tant en un cas com en l’altre són oportuns i semblen la continuació natural del patró rítmic i harmònic de la peça on s’insereixen. Aquestes contribucions dels músics fan que els temes tinguin tots un caràcter propi, que immediatament atrapin i et connectin amb un ampli ventall d’emocions que apareixen evocades en el disc. La malenconia compartida, l’antiga tristesa matisada, la pèrdua superada, l’alegria continguda, la força interior, l’evocació dolorosa i alhora dolcenca d’allò que no va poder ser, una certa ironia ... tot són emocions complexes, refinades, contingudes, que es troben desplegades en el disc en la justa mesura per arribar a l’espai íntim del qui escolta, però sense envair-lo, sinó permetent-li fer-se seva l’emoció, empatitzar-hi, transportar-se a situacions semblants que hagi viscut, o imaginar-les, sempre des del plaer un xic dolorós, intens i colpidor de la malenconia. Aquestes emocions estan extraordinàriament ben evocades des de la composició i extraordinàriament transmeses des de la interpretació. L’empatia entre els músics i l’oient és immediata i no arriba en cap moment aquell tema que serveix per acabar d’omplir el disc. No arriba perquè no hi és. Tot és un treball fet a consciència on cada tema té el detall que el fa interessant. La veu de la cantant destaca pel seu propi pes. Una veu bonica, d’un color especial, càlida, clara, molt agradable, amb un registre que quan vol pot ser una mica trencat i que va des d’uns greus gens excessius fins a unes notes més agudes que sap treure quan cal. És una veu que enamora vaja. I un cop més, la contenció, aquest mostrar just el cal per no ser mai excessiu. Impressionant.

Es diu que el disc és una barreja de pop-folk. A mi m’hi ressonen moltes coses però no gosaria classificar-lo perquè no hi aportaria res, però si cal esmentar una mica quin és l’estil del disc només gosaria dir que el folk, el country, els tocs jazzístics i de blues i probablement la música irlandesa hi son present en un moment o altre, però, com que això no diu gaire res, hauré de concloure que el so és propi i particular de la Joana Serrat. Com els bons escriptors, doncs, l’artista ha sabut trobat la seva veu particular. És, doncs, un disc ric, molt ric, amb uns músics que ho fan molt bé (l’Adrià Plana, en Marçal Ayats i en Toni Serrat), que se saben acoblar i estar els uns al servei dels altres per aconseguir un resultat global sòlid, delicat, i alhora amb la força estremidora de les coses autèntiques, allò que s’ha fet amb el cor però sense oblidar la tècnica. Un disc per gaudir, doncs, i paladejar, per estremir-se amb unes lletres que són en molts casos autèntics poemes i amb uns temes sublims com Sharing wine (que és un tema preciós que posa la pell de gallina) o Beneath my tree, o Lullaby, o El meu regne o Princesa de colors. Quina sensibilitat ha de tenir una persona capaç de crear uns temes així! I com a cirereta una versió de Pecats de Duble Buble que em commou fins a les llàgrimes. I és que escoltar aquest disc fa sentir intensament, fa descobrir que hom està ple de records, testimoniatges d’un passat que retrobes tenyit de la malenconia que imposa el pas inexorable del temps. Gaudir, plorar, estimar, recordar. D’això va el disc, de ser vius. Gràcies Joana per aquest regal que és The relief sessions.

COMENTARI ORIGINALMENT PUBLICAT A XELU.NET

The relief sessions
AUTOR/A DEL COMENTARI:
Joan Trabal
DATA DEL COMENTARI:
13/04/2012
ENLLAÇOS:
No hi ha enllaços per aquest disc.
VÍDEOS:
(c) 2009 - 2010 K.O.K. | Última actualització: 19/08/2017 | Visualització òptima: 1024x768 | Mapa de la web | Contacte contacte | Desig by: Xevi Vilardell - BitWorks