Bill Toms & Phil Brontz
18/12/2009 | Teatre Ateneu | 22:30h | 8€ (anticipada) - 10€ (taquilla)
El proper 18 de desembre al Teatre Ateneu d'Els Hostalets de Balenyà el K.O.K. prepara l’alternativa al clàssic sopar d’empresa de Nadal. Els protagonistes de la nostra particular festa seran Bill Toms i Phil Brontz.
Com a ex-guitarrista de JOE GRUSCHEKY & THE HOUSEROCKERS, Bill Toms ha telonejat artistes com Bob Dylan, The Band i Bruce Springsteen. Ara, acompanyat del saxofonista Phil Brontz, en Bill està en plena gira per Europa. Un cop acabi les dates en terres italianes es deixarà caure, per segona vegada, al Teatre Ateneu d'Els Hostalets de Balenyà per presentar el seu últim disc "Spirits, Chaos, and a Troubadour Soul". Una autèntica joia pels amants de Steve Ray Vaughan, Johnny Winter o Bob Seeger.
A partir de les 10 de la nit el teatre s’omplirà d’acords i esbufecs amb regust americà. Cançons on conflueixen rhythm'n'blues, soul, folk i country. Una amalgama d’estils perfectament lligats amb rock de tall clàssic.
Si te’ls vas perdre una vegada, que no torni a passar! Sinó entendrem que estàs obligat a anar al sopar d’empresa, tot i que ja sabem on t’ho passaràs millor...
:: Crònica del concert
Acompanyats de bons amics i coneguts, una de les nits més fredes de l’any s’acaba convertint en una càlida nit. Es desperta la màgia per a molts amagada o guardada. Els primers acords fan ressó a l’Ateneu dels Hostalets de Balenyà. Bill i Phil són un més.
Tímids somriures, tímids cops de peu. El primer ritme amb les mans es converteix en una bateria improvisada. El primer xiulet, s’acompanya de cop. La timidesa es va vencent i el foc s’aviva.
L’esperit del rock ens comença a abraçar, la festa ha començat.
A ritme de blues de carretera “Chasing a Dream”, fem parada a un Motel de la ruta 66. Quedem atònits en descobrir els rajos de la lluna “Moonlight Mystery”, un misteri que ens demostra que la nit pertany als amants de la bona música. Una perfecte connexió de guitarra i saxo, una entrega total a un públic que es va sorprenent a poc a poc. No n’hi ha prou, el cos demana més “Cover it up” i el swing ens envolta com cossos lluitant entre llençols. Un orador nat que ens transporta a nits eternes a la carretera “Smithfield Café” (Ecos al Bruce més melancòlic).
Hey hey hey, de sobte una cançó et sorpren, increible lírica amb tocs celtes. Picada d’ull a “Fisherman’s Blues” de The Waterboys. Abans de passar pàgina, un record als vells discs de Folk de la seva infantesa; ens queda molt per aprendre i empapar-nos, ens falten més nits a la carretera, i fugir com Jessie James o Billy the Kid.
Rythm’n’blues al pur estil de Nova Orleans “Move it on Down the Road”, moment que ens recorda perquè estem aquí, ens aixequem i ens embriaguem de l’esperit de la nit.
Com un predicador de la gran depressió ens arrosega a la seva pròpia missa negra, amb “Satan’s on my shoulder”, catarsi a banda i banda dels micros, la línia s’ha trencat.
Un convidat a últim moment (l’osonenc Pol Solà) apareix a l’escenari per donar cos al moment àlgid de la nit.
Senyors i senyores, dames i cavallers, s’obren els llums, però no, el show no ha acabat… No, no, no volem silenci, ronda de bisos per acabar ben exhausts.
Que l’esperit del KOK continui abraçant les ànimes solitàries de la nit . Us esperem ben aviat.
:: Els vostres comentaris (0)
Estem esperant els vostres comentaris...
|