KOK KOMITÈ ORGANITZADOR DE KONCERTS | ELS HOSTALETS DE BALENYÀ
separador
separador separador separador



Light of Day
Elliott Murphy & The Normandy Allstars
Joana Serrat
Bill Toms & Phil Brontz
Tremendamente
Manel + Marc Puigdomènech
Willie Nile & Band + La Noche del leeds
Ted Russell Kamp & Band
Elliott Murphy & The Normandy Allstars
 

 


Willie Nile & Band + Àcid Úric

Willie Nile & Band + Àcid Úric
30/04/2012 | Rockòdrom | |

 

:: Crònica del concert

Començar amb algú de la casa sempre és un motiu d’orgull i satisfacció, però si a més a més et corresponen amb un concert enèrgic i contundent com el que ens van regalar Ácid Ùric la sorpresa és doble.

Presentaven el seu recent “ Déu sap que ha arribat l’hora” i això en directe vol dir un repertori que va des del so més Neil Young a Black Sabbath passant per Zeppelin o Free. Un compendi de rock clàssic amb lletres compromeses i incendiaries. Vaja, que no deixa indiferent això de tenir “la gota”. Una cervesa i es tornen a apagar els llums.

El de Buffalo no era la primera vegada que trepitjava l’escenari del Rockòdrom dels Hostalets. L’última, una nit màgica de feia aproximadament un any, vingué acompanyat de bons amics en un concert benèfic (Light of Day) per lluitar contra el Pàrkinson i on vàrem poder gaudir amb alguns dels seus temes, autèntics “hits” per gran part del públic més veterà dels Hostalets.

Aquesta vegada tampoc venia amb cap treball nou sota el braç. El més recent és aquell ja llunyà “The Innocent Ones” de 2010. Precisament (amb) dos temes d’aquest últim disc “singing bell” i “the innocent ones”, van ser els escollits per començar la nit. Una arrencada en la seva vessant mes folk i tavernera que presagiava el que tothom ja sabia: una nit carregada de cançons enèrgiques i rodades on l’ànima del rock més clàssic ( de Dylan i Springsteen passant per Ramones i Lou Reed ) impregnaria fins l’últim racó del local. Van seguir autèntics clàssics com “rich and broken” també de l’últim treball o repescant “heaven help the lonely” del disc “Places I have never been” de 1991, una de les cançons més boniques del seu repertori.

L’eix central de la vetllada va ser un passeig entre els seus tres millors treballs: “the innocent ones”, “ can´t stay home” o “singing bell”. Moments per l’hedonisme i la festa més ramoniana amb “Run” o “house of a thousand guitars” de la seva gravació de mateix titol de l’any 2009, d’on també repescà la impressionant “love is a train”...

Streets of New York va marcar un punt i a part al bell mig del concert amb un Willie assegut al piano i veu, lleugerament acompanyat en els últims acords de la cançó per una banda que va demostrar una gran entesa amb Nile. Una banda formada per l’Stormy Monday Jorge Otero, d’execució impecable, un vell conegut de l’afició, Johnny Pisano (Marah) al baix i Alex Alexander a la bateria van fer que la nit acabés tan enèrgica i rodona com va començar.

Entremig, molt de rock n’ roll potent, algun regalet com un avançament del seu pròxim disc en to de protesta anomenat “holly war” , batalletes made in Willie, dedicatòries, somriures, acudits...

Per acabar, medley de versions des de Beatles a Ramones, una gran “Road to Calvary”....

I com diu un meu amic: “a dormir sense son”, perquè Mr. Nile sempre et deixa amb ganes de més i aquesta nit als Hostalets no va ser una excepció.

 

:: Els vostres comentaris (0)

COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL (aquest camp no serà visible):
 
 
 

Estem esperant els vostres comentaris...

 

concerts
 
:: CRÒNICA DEL CONCERT
:: ELS VOSTRES COMENTARIS (0)
 

(c) 2009 - 2024 K.O.K. | Última actualització: 06/12/2024 | Visualització òptima: 1024x768 | Mapa de la web | Contacte contacte | Desig by: Xevi Vilardell - BitWorks