KOK KOMITÈ ORGANITZADOR DE KONCERTS | ELS HOSTALETS DE BALENYÀ
separador
separador separador separador



1999 (o cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando a la luna)
A woman a man walked by
Boys Damm - Live in Tona
Chávez Ravine
DePedro
Despullat
Dirty "Deluxe edition"
Figaro, Figaro
Manifiesto desastre
Nothing Gold Can Stay
Pearl Jam - Palau Sant Jordi
Picaresque
Sur o no sur
The Moulettes
The relief sessions
 


Sometimes I Wish We Were An Eagle
Bill Callahan | 2009

Anar amb el mateix vestits a tots els casaments i ser l’enveja de la núvia? Bill Callahan ho fa i torna a sortir victoriós amb un entramat de nou, noves cançons sobre l’amor, el record, l’amistat,… tot sota una atmosfera d’estranya redempció i tranquil•litat sense canviar de vestit, sense deixar d’ésser un mateix.

Perquè cal recordar que Bill Callahan no és un lletrista trist i depressiu, sinó més aviat un observador cínic i mordaç, un cronista d’un món que al mateix temps li torna la jugada en forma de cançons d’una bellesa excepcional.

Qui ja el coneix dels treballs editats sota el nom SMOG, hi haurà moltes coses que no el sorprendrà d’aquest “Sometimes I Wish We Were An Eagle”, ni la seva amarga veu de baríton, ni l’austeritat de la producció en tot l’àlbum, ni la utilització d’una quantitat abismal d’instruments de corda (potser influenciat per la seva nova parella Joanna Newson), i molt menys l’absència de virtuosisme en els seus temes.

El que sí ens sorprendrà (i ja a la primera escolta) és que en un disc tan lineal, anti-comercial i escuet en quant a longitud, s’hi poden trobar bastant dels millors moments de la música popular dels últims deu anys.

Cançons com “Jim Cain”, “My Friends” o “Too many birds” ho certifiquen, o la gloriosa “Eid ma clock show” i sobretot frases com “mostra’m la manera de foragitar la memòria, mostra-m’ho” o “si poguessis aturar el batec del cor tan sols per un cop…” ens retornen al millor Callahan, la sensació que et queda desprès de la primera escolta és aquesta : la que el temps s’ha aturat aproximadament uns quaranta minuts.

L’únic punt negatiu és que discs com aquests són molt difícils de superar: Ho sento Bill!

Nota als iniciats en el món Callahan: Podeu començar per “Sometimes I Wish We Were An Eagle!” és el millor que ha escrit mai, sens dubte.

Sometimes I Wish We Were An Eagle
AUTOR/A DEL COMENTARI:
David Orra
DATA DEL COMENTARI:
27/03/2010
ENLLAÇOS:
No hi ha enllaços per aquest disc.
VÍDEOS:
No hi ha vídeos per aquest disc.
(c) 2009 - 2024 K.O.K. | Última actualització: 04/12/2024 | Visualització òptima: 1024x768 | Mapa de la web | Contacte contacte | Desig by: Xevi Vilardell - BitWorks