1999 (o cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando a la luna)
Love of Lesbian | 2009

Ja fa mesos que els barcelonins Love of Lesbian (LOL) han editat el seu darrer disc, 1999 (o cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando a la luna). L’any que dóna títol al disc és una manera de celebrar els 10 anys de la banda, durant els quals han aconseguit assolir una carrera de menys a més. Només cal recordar la seva discografia per recordar, entre altres fites, treballs com Ungravity, Maniobras de escapismo, considerat per la crítica especialitzada el millor disc nacional del 2005; o Cuentos chinos para niños del Japón.

En deu anys han passat de cantar en anglès –han enregistrat tres discos en la llengua de Shakespeare- al castellà (i en ocasions puntuals en català) sense renunciar al seu estil musical: un pop dramàtic i amb un punt d’humor surrealista i transgressor. Fins i tot han fet de teloners dels mítics The Cure en la gira del grup britànic de l’any 2000, moment que va servir per catapultar-los cap a l’èxit massiu fins aconseguir una fidel legió de fans.

Deu anys després editen el ja citat 1999 on LOL han intentat oferir un disc conceptual en el que s’explica la història d’un amor adolescent. La llàstima és que LOL no ha acabat de sortir-se’n i això els passa factura, ja que els ha restat l’espontaneïtat i la dosi d’humor macarra que són marca de la casa.

A més, l’etiqueta “conceptual” aporta més meticulositat en l’atmosfera musical, i implica una càrrega de trascendència i seriositat a la història que va planant al voltant de tot el disc. Però és una etiqueta que pesa massa i fa que, entre altres coses, s’allargui innecessàriament, afegint cançons que no aporten res al seu conjunt final.

Malgrat tot, aquest posat més seriós no treu que hagin signat temes enormes com Allí donde solíamos gritar, Ectoplasta, una cançó que recorda l’esperit “gamberru” dels Lesbians; Algunas plantas i Miau, dues de les sorpreses del disc que ens mostren uns LOL més “discotequerus” a l’estil de Radio 4; Voy a romper las ventanas, un tema on queda ben palesa la vàlua poètica del seu cantant Santi Balmes; o Incendios de nieve, una peça de caire èpic en la línia de The Arcade Fire.

Per tant, LOL ofereixen un nou treball que guanya amb cada escolta i on, certament, prenen un camí diferent, arriscant en el format de presentació de les seves noves cançons i del qual haurien pogut sortir millor ben parats. Perquè talent, professionalitat i personalitat en tenen. I deu anys d’experiència, que no és poc!

COMENTARI PUBLICAT ORIGINALMENT A XELU.NET